NORANTA MINUTS D'INTENSA VIBRACIÓ ENS SACSEJA A CULLERA AMB EL MESSIES

El Messies de Haendel ha arribat a Cullera amb tota la força de les seues melodies tan intenses i reconeixibles. És aquesta una d'eixes obres que ha traspassat segles i territoris, fronteres d'estils, de temps, de gèneres i de qualsevol altre tipus en què puguem pensar. Tots coneguem el Messies i sempre és un plaer escoltar-lo de nou.



Igual que quan escoltes la banda sonora d'una pel·lícula revius la història que aquesta et conta, el Messies et trasllada a tantes circumstàncies en les quals vas sentir (o millor encara, vas cantar) les mateixes melodies. Forma part de les vides de qualsevol músic molt probablement i segur que forma part de l'experiència de qualsevol cantant de cors. I jo no sóc una excepció. De menuda, l'Al·leluia va ser la sintonia triada pels mestres de la meua escola per marcar l'eixida al pati i la tornada a classe.

De més major, formant part de l'Orfeó Navarro Reverter (ara Orfeó Valencià) vaig tindre el gran plaer d'experimentar la tremenda força de la veu humana quan vaig participar en els Messies participatius que es celebraven al Teatre Principal. Harmònics de tantes veus ressonants simultàniament amb tanta intensitat, com si es tractara d'aconseguir que en qualsevol moment l'edifici del teatre caiguera a terra.



I és que la veu humana té una capacitat difícil d'igualar amb qualsevol altra força de la natura.

Encara que la música té sempre una força especial, cal fer una menció a banda de la especial connexió que es crea entre els cantants i el públic que els escolta. I és que, al final, des del punt de vista de l'audiència, el que tens davant no és més que un conjunt de persones que et parlen, que et conten una història. La identificació és immediata. Es crea una mena de consens implícit, que no ha sigut acordat d'una manera conscient, de forma que mentre els cantants expressen, el públic escolta i tots gaudeixen en un idioma comú. Que la música sempre és un llenguatge universal, es faça amb palmes o amb la més virtuosa interpretació de l'instrument més sofisticat del món. Això no té discussió. Però amb la veu és com si sentires que tu també podries cantar així si volgueres, encara que la veu és un dels instruments més difícils, però tots sabem obrir la boca i cantar a la nostra manera. I eixe poder identificador el dota d'una força distinta (ni millor ni pitjor) a qualsevol altre mitjà d'expressió. És en eixe gaudir conjunt on es connecten les dues parts: tant els que canten com els que senten units per l'irrefrenable plaer conjunt de fabricar bellesa.

I les melodies que Haendel inventà per al Messies semblen creades a propòsit per incrementar aquestes sensacions fins a l'infinit. Totes les parts que es van triar per al concert, magistralment seleccionades per permetre que la intensitat no decaiguera en cap instant, van mantenir al públic en un estat de goig permanent, que culminà en un fragorós Al·lelluia de bis que acabà amb tota la sala en peus.



Una interpretació encapçalada pel director Cristóbal Soler, al cap davant de l'Orquestra CullerArts i l'Orfeó Valencià, amb els solistes Laia Vallés i Sebastià Peris. L'Orquestra CullerArts és la continuació del projecte CullerArts que començà el passat mes de setembre amb la primera edició del I Concurs Internacional de Violí CullerArts, que va portar talentosos violinistes de tot el món a la ciutat de la Ribera del Xúquer.

Aquest projecte és una de tantes apostes del director Cristóbal Soler per impulsar iniciatives que tinguen la pedagogia, la divulgació i la difusió de la música com a principals objectius.

Ahir sens dubte, tots aquests objectius es van aconseguir de llarg. Soler es mostrava molt satisfet del resultat en acabar el concert i va tindre paraules de reconeixement pel suport que sempre rep per part de la població a Cullera, que malgrat que l'entrada costava 10 euros, va abarrotar l'església Santos Juanes de gom a gom.



Des de menuda he viscut pegada a la música en totes les seues formes. Primer ballant, tocant un instrument i després altre, per acabar enganxada als cors. Aquí és on realment vaig experimentar eixa força i eixa sensibilitat que el màgic ressò de les freqüències i els harmònics és capaç de produir. I mai em canse. Enhorabona i gràcies per l'esforç de fer un Messíes que no ens deixà indiferents.


Entrades destacades
Entrades recents
Arxiu
Segueix-nos
  • Black Facebook Icon
  • Black Twitter Icon
  • Black YouTube Icon
  • Grey Facebook Icon
  • Grey YouTube Icon