LA LLIBERTAT COMENÇA PER L'ESCOLTA

Portava Llorenç Barber un cartell molt encertat hui a l'estrena de la seua obra "Pell d'Orella". Al cartell en qüestió es podia llegir: "La llibertat comença per l'oïda".



En aquest context de creació contemporània en què ens trobem, aquesta frase s'engrandeix per omplir-se de tot el seu significat. Per què per escoltar és imprescindible que altres toquen, creen eixe so, i per poder tocar eixes composicions és necessari que siguen inventades, imaginades a les ments dels creadors i portades a la llum per intèrprets per acabar trobant un programador valent que els done l'oportunitat de per fi, ser escoltades per una audiència amplia.

Per tant, per respectar la llibertat d'escoltar hem de fer possible a la vegada totes les altres: la llibertat de crear, d'aprendre, de tocar i de programar tot tipus d'obres i creacions artístiques.

Deia també Llorenç al seu discurs just abans de començar la interpretació de la seua obra, que festivals com Rafel Festival són imprescindibles per què són aquests tipus de situacions les que fan possible que les creacions que se n'ixen de les normes i els programes educatius puguen ser interpretades, espais que no estan encotillats i que no han de seguir cap pauta estricta en el seu disseny.



Sense cap dubte els festivals que van sorgint o es van consolidant any a any, com Rafel Festival, Mostra Sonora, I Ara què?, fan perfectament aquesta funció de permetre una experimentació sense fronteres creatives.


A l'obra "Pell d'orella" han participat com intèrprets els alumnes de la Banda de Música del Conservatori Superior de Música Salvador Seguí de Castelló. Tots disposats en fila índia envoltant la Plaça Sant Josep de Rafelbunyol, amb un grup d'alumnes de percussió al centre de la plaça i el mateix Llorenç Barber just darrere d'ells amb un set de campanes i paelles. Han comptat també amb la presència del clarinetista Miquel Àngel Marín Ribes, expert en experimentació amb el clarinet, a qui ja vam conéixer a les jornades del cicle Lo Parnaso Emergent organitzat per la Banda Primitiva de Llíria.



Tots els elements de l'obra s'escapen de les formes convencionals. Partint de la partitura, on els pentagrames són només un element més de totes les indicacions gràfiques allí presents. Seguim amb la disposició dels intèrprets, a l'aire lliure, sense escenari, envoltant una plaça mimetitzant-se amb l'entorn. I acabem, per nomenar només alguns elements, pels instrstruments de vent metall, els quals estaven envoltats en bosses de plàstic, en la recerca de noves sonoritats que desenvolupa Miquel Àngel Marín Ribes.



L'obra en sí s'ha desenvolupat com una simbiosi de sonoritats metàl·liques, instrumentals i de percussió, que es combinaven produint efectes sonors d'allò més interessant i evolucionaven combinats amb els moviments dels intèrprets per la plaça. Indescriptible. És imprescindible experimentar-ho en directe.


La nostra llibertat per escoltar necessita creacions tan lliures i experimentals com aquestes, i com totes les que s'han interpretat al Rafel Festival i a tots els altres espais de música contemporània, per poder existir. Per què si ells, inventors dels sons, no fabriquen aquestes melodies, difícilment podrem escoltar-les.


Aquesta estrena ha sigut una de les guindes del pastís del Rafel Festival en l'edició d'enguany, que clarament representa un pas endavant en l'evolució del mateix i en el seu camí de consolidació com un dels espais on sens dubte podrem exercir la nostra llibertat d'escolta.


Entrades destacades
Entrades recents
Arxiu
Segueix-nos
  • Black Facebook Icon
  • Black Twitter Icon
  • Black YouTube Icon
  • Grey Facebook Icon
  • Grey YouTube Icon