SOUNDPAINTING: EXPLOREM TOTS ELS INDRETS DE LA SONORITAT I ELS GESTOS
Ens endinsem en la tècnica del Soundpainting de la mà de la Banda Primitiva de Llíria i Llorenç Barber, que han organitzat el que anomenen "Parnàs Emergent", unes jornades sobre aprenentatge i experimentació de diferents tècniques de música contemporània.
L'última sessió, el passat 16 de Febrer, vam descobrir el "Soundpainting" amb l'especialista Óscar Vidal.
El Soundpanting és un llenguatge universal de signes, pensat i dissenyat per permetre la composició en viu.
Com a qualsevol llenguatge, està compost per un conjunt de signes, que en aquest cas són gestuals, als que atribuïm un significat, que en aquest cas el significat són diferents accions sonores que podem fer amb el cos, amb instruments o amb qualsevol objecte.
D'aquesta manera, es crea una comunicació entre el "soundpainter", que actuaria com a director d'orquestra, i els participants, que coneixen el significat dels gestos i per tant poden seguir les indicacions del "soundpainter".
Ací teniu un fragment de la sessió del dissabye 16 de Febrer:
Els gestos del soundpainting segueixen una estructura, de manera que el soundpainter indicarà sempre Qui ha de fer l'acció (si és tot el grup, d'un en un, si és una persona concreta, la meitat del conjunt, etc.), què s'ha de fer (un so, percussió amb el cos, parlar, etc.) i també Cóm s'ha de fer (si el so és greu, agut, piano, forte, llarg o curt, etc.). D'aquesta manera comencen els sons a fluir sempre amb un ampli marge de creació per a l'intèrpret: per exemple, el director demana un so curt però no diu quina nota és exactament no com ha de produir-la amb el seu instrument. Cadascun dels participants es converteix al seu torn en creador de la peça que el soundpainter va modelant amb les aportacions de tots els participants.
La posició del músic és molt més activa que a un esquema tradicional, ja que no té una partitura en la que refugiar-se i inevitablement ha de ser creador a la vegada que intèrpret. Com que no té marcada una manera exacta d'utilitzar el seu instrument, pot provar tot el que se li acudisca. Per exemple, un cellista podria pegar-li la volta a l'arc, un trompeta podria provar a bufar per la part de baix a vore què ocorre, i la veu ofereix múltiples possibilitats per emetre sons diversos.
Tal com deia Óscar Vidal, especialista conductor d'aquestes sessions, molts instrumentistes coneixen només un 20% del que el seu instrument podria fer, i sens dubte el soundpainting ajuda i molt a explorar tots els indrets de la interpretació musical.
Per destacar un altra de les virtuts, aquest llenguatge és universal, el que significa que qualsevol intèrpret pot acudir a un altre país i participar en una obra de soundpainting, ja que els gestos són sempre els mateixos.
Com que és una tècnica molt visual, el millor és directament veure la sessió completa i animar-vos a participar a la propera, que és aquest mateix dissabte. Com deia Llorenç a la primera sessió, tots som músics, així que tots podem participar i explorar tots els indrets de la musicalitat.
Sessió completa:
