QUATRE EXPLORADORS ESPASES (FLAUTES) EN L'AIRE!

València, 30 Gener 2019, Centre Cultural La Nau

Jordi Ases, Violeta Bataller, Marina Comes, Teresa Revilla

Flautes

Ens endinsem al centre cultural La Nau predisposats a gaudir d'una bona vesprada de música, i decidits a deixar-nos emportar per les melodies i els contrastos que sorgiran de les flautes de quatre intèrprets als quals no hem escoltat mai abans, dels que no coneguem massa, senzillament per què encara són estudiants al Conservatori Superior de Música de València i la seua carrera professional no està encara ni encetada, encara que els quatre, com a músics, tenen ja molta experiència a l'esquena. 

 

 

 

Una primera ullada al programa i ens sorprèn que els compositors de les obres triades són tots molt recents, inclús hi ha un compositor que encara està viu. Es tracta de Néstor Guestrin. 

La resta de compositors del programa són Marc Bertomeu, Friedrich Kuhlau, Eugène Bozza i Ernst Kohler. 

 

Veníem d'escoltar Llorenç Barber dissabte passat a Lo Parnaso Emergent, sobre la inexistència de la música contemporània en les programacions dels conservatoris, i veus aquí que ens trobem a quatre estudiants que encara estan en el Conservatori i que preparen un concert d'una hora i mitja de duració sense comptar el descans, tot d'obres contemporànies perfectament interpretades i amb les que van demostrar un gran domini de l'instrument i el que és més important, van ser capaços de transmetre un fum de sensacions als oients. 

 

 

Marina, Teresa, Jordi i Violeta ens van explicar que el repertori el trien i l'estudien ells a soles, que no hi ha cap mestre ni tutor que els estiga guiant en la preparació dels programes que fan amb aquest quartet. I en escoltar això, la veritat és que no sabia si alegrar-me o entristir-me. Pel que fa als membres del grup, per suposat que m'alegre i admire la seua curiositat, el seu interés per l'instrument que va molt més enllà del plans d'estudis i que els porta a endinsar-se en recórrer obres desconegudes en territoris sonors aliens. Xapó! Però per altra banda, que tot aquest treball, que és precisament el que devia ser el centre de la seua formació, desenvolupar projectes artístics propis, on busques el teu jo intèrpret, el que t'interessa, fins on pots aplegar, obres i sonoritats a les que arribes pot ser per instint, i que tot açò ocórrega totalment d'esquena al que s'estudia al Conservatori, crida un poc l'atenció. Segurament és falta de temps, i els compromisos programàtics dels plans d'estudis no permeten incorporar tot allà que segurament als professors els agradaria. Però pense que és important que aquestes institucions reflexionen sobre el potencial que tenen davant i al que potser no estan parant suficient atenció. 

 

 

Per què aquests quatre músics, a més de fer un gran concert i de mostrar el seu virtuosisme, també ens contaren que de cara a futur no estan segurs de voler-se dedicar a la interpretació, és a dir, a tocar la flauta en una orquestra, grup de cambra, etc. i que aquesta activitat siga el seu mode de vida. No és que vullgueren abandonar però pareixien tindre prou clar que no seria la seua única ocupació, sino que estaria compatibilitzada amb la docència, la psicologia, la musicoteràpia o qualsevol altre camí. I no per què no es consideren capaços d'aplegar allà on ells es proposen que de segur que ho aconseguirien, sinó per què es plantejaven si realment eixe era el camí que els podia fer més feliços. Això escoltat de quatre estudiants brillants, pel concert d'ahir i per la seua trajectòria, plena de premis, mencions i èxits, i sobre tot quatre estudiants amb eixa sincera passió pel que fan, que els mou més enllà de la dedicació acadèmica no soles per ser capaços de crear el seu propi grup de cambra sinó per tot el treball de recerca de repertori i sonoritats diferents que van mostrar al concert, et deixa un sabor un poc agredolç. 

 

  

Jo com a espectadora espere que es dediquen per suposat a allò que els faça feliços, però també espere que la música i la interpretació els continue aportant felicitat tal com ha fet fins ara, sens dubte, i sobretot que el món de la música els proporcione un espai que els siga atractiu, on desenvolupar-se i on trobar i aportar eixa felicitat, per què si no és així, voldrà dir que alguna cosa funciona malament. 

 

P.D Continuant amb la temàtica de l'article anterior sobre Lo Parnaso Emergen, la música i l'art sempre s'obrin camí, amb o sense suport i ajuda, sempre la curiositat per explorar pot més que qualsevol barrera. 

 

Galeria completa d'imatges: 

 

 

Compartir en Facebook
Compartir en Twitter
Please reload

Entrades destacades

PLACER ESTÉTICO Y MUSICAL EN UNA NOCHE INOLVIDABLE

January 31, 2020

1/10
Please reload

Entrades recents

November 26, 2019

Please reload

Arxiu
Please reload

Segueix-nos
  • Black Facebook Icon
  • Black Twitter Icon