LO PARNASO EMERGENT: UNA RECERCA QUE MAI ACABA

La recerca d'allò desconegut és el que sempre ha mantingut viu a l'ésser humà i li ha permés avançar i obrir-se pas enfront de totes les adversitats a les quals s'ha enfrontat com a individu i com a col·lectiu al llarg del temps.

 

 

La recerca i la innovació, dos conceptes que van de la mà i que ens han permés no només defensar-nos de per exemple, inclemències climàtiques, sinó també anar per davant i inventar ferramentes que han millorat (i altres que han empitjorat) la vida de les persones. El progrés i l'evolució social i tecnològica són conceptes complexos amb llums i ombres, però és innegable que necessitem la part de la llum per poder inventar i construir un entorn per viure que tracte d'anar sempre a millor i que precisament tracte de contrapassar les ombres que aquest mateix progrés ha generat.

 

 
Aquesta reflexió no és gens de nou i no conté cap idea revolucionària. De fet, podem donar per suposat que la major part de la societat accepta que la investigació i la innovació són imprescindibles per millorar com a col·lectiu. Són paraules que tenim principalment vinculades a la tecnologia, la investigació + desenvolupament (la famosa i+d), l'avanç en canvis socials, i més enllà, inclús en l'art, la pintura i l'escultura també han aconseguit generalitzar els seus canvis estètics, els quadres que ja no són tan figuratius, les escultures que ja no representen els objectes d'una manera literal, i així tots i totes hem aprés a descobrir la bellesa sense problemes en “taques” de colors sense forma reconeixible.

 

 
Tanmateix, ens trobem que amb la música no s'ha produït la mateixa transició, o almenys aquesta és la reivindicació perpètua dels instrumentistes, compositors, directors, etc. que sense deixar de banda qualsevol altre gènere musical, s'endinsen a experimentar amb els sons i els instruments més enllà del que han aprés als conservatoris i accepten viure en el conjunt dels qui “fan música rara”. Que pot ser cada volta és menys rara donat que cada volta hi ha més músics dins d'aquest grup i per tant és menys excepcional. Però encara falta per recórrer, tant als músics com a l'audiència, que hem d'acostumar-nos a descobrir la bellesa en la música contemporània igual com ho fem a la pintura, l'escultura o la poesia d'aquest segle.


I a aquest punt, en aquest intent d'acostumar oïdes i d'escampar la bellesa fora de les harmonies conegudes, és on es situa el projecte Lo Parnaso Emergente, impulsat per la Banda Primitiva de Llíria, Llorenç Barber, l'Associació de música electroacústica i art sonor d'Espanya i l'I.E.S Lluís Vives de València. Un projecte que tractarà precisament d'acostar l'experimentació musical a totes aquelles persones, siguen músics o no, que tinguem curiositat per conéixer i per descobrir tot el que s'està fent i creant en l'actualitat i el que és més important, de viure'l en la mateixa pell.

 

 


Per què a Lo Parnaso Emergente no s'acudeix només a escoltar música si no a contribuir en primera persona a la seua evolució mitjançant la participació en tallers i exercicis interactius entre tots els assistents que es realitzaran a cadascuna de les sessions.
Aquest projecte està organitzat en sessions mensuals en les quals comptarem amb la sempre inspiradora presència de Llorenç Barber que actuarà junt amb especialistes de diferents instruments o disciplines musicals. Com hem dit, les sessions són teòric pràctiques i es tracta que tots aquells que acudisquen experimenten la música contemporània de manera directa, amb l'element que trien, siga aquest un instrument musical reconegut pel diccionari o no. Com deia Llorenç a la primera sessió el passat dissabte, tot és música, i per tant, tots som músics. No fa falta ser virtuós d'un instrument per tal de fer música. És molt més important tindre alguna cosa a transmetre. Al final el que compta es allò que connecta, que traspassa i que respecte als altres.


Les sessions de Lo Parnaso Emergent precisen d'una actitud alliberadora. De fugir de qualsevol prejudici estètic. No tot el que no ens agrada és una bogeria. No podem confondre eixes dues parts de la qüestió: moltes voltes, d'acord amb Barber inclús persones amb reputació dins del món de la música, quan una cosa no agrada estèticament és qualificada com ximple, absurda, sense trellat, quedant totalment invalidada la proposta. I si férem el mateix amb el menjar? A ningú li agraden les verdures quan és menut i no per això deixen de ser sanes i tindre vitamines. La innovació mai és un error, encara que a voltes diga difícil d'escoltar. No podem mai devaluar-la simplement per què no ens ha “agradat” a la primera.

 

 

De fugir de l'anquilosament, d'esborrar etiquetes entre gèneres, de reivindicar la presència de les creacions actuals dins els conservatoris, de tot es parlà a la primera sessió. Barber reconeixia que la seua intervenció a la Càtedra Carles Santos del Conservatori Jaume I de Castelló és la primera volta que un Conservatori vol comptar amb ell per a impartir ensenyances oficials. Ja tocava, però en fi, mai és tard. Per què tot arriba quan es busca. Si Barber no s'haguera pujat a un campanar a experimentar, per què com ell deia, era l'únic espai que la música acadèmica li deixava lliure, si no hagués continuat experimentant al llarg de tota la seua vida, plena de reconeixements per tota Europa i la resta del món, aquesta cridada del Conservatori de Castelló no haguera aplegat mai. Aquest crit reivindicatiu que convidava a passar a l'acció va posar el punt final a la primera part de la sessió. En tornar del descans tots els participants es posaren mans a l'obra amb una proposta de Stockhausen que va ser interpretada amb el que es tinguera a disposició, incloent-hi el propi cos. 


I el que tot açò vol dir és que no cal esperar que les coses passen sinó que hem de fer-les passar. Si la música ha d'experimentar, que ha de fer-ho, cal que continue el seu camí gràcies al treball de tots els músics, intèrprets, directors, compositors, etc. que experimenten i creen noves formes de bellesa. Per què la vida sempre s'obri el seu camí, i la música no serà diferent. Lo Parnaso Emergent és una bona prova.
Enhorabona a tots i totes els impulsors. Ens vegem en Febrer per a una nova sessió de creació i experimentació. Gràcies.

Compartir en Facebook
Compartir en Twitter
Please reload

Entrades destacades

PLACER ESTÉTICO Y MUSICAL EN UNA NOCHE INOLVIDABLE

January 31, 2020

1/10
Please reload

Entrades recents

November 26, 2019

Please reload

Arxiu
Please reload

Segueix-nos
  • Black Facebook Icon
  • Black Twitter Icon
  • Black YouTube Icon
  • Grey Facebook Icon
  • Grey YouTube Icon