ELIA CASANOVA I L'ENERGIA DELS SOMNIS
Elia estava exultant. L’emoció es percebia en la seua veu encara col·locada per cantar després de l’última cançó del concert. Intentava agrair a tots la participació en el projecte, el suport, el treball tan ben realitzat. En eixos moments en els quals com a protagonista, t’agradaria ser a la vegada el centre del moment i també poder produir un desdoblament que et permetera vore-lo tot de fora, com un fantasma, per gaudir-lo sense cap preocupació. Simplement respirar, tancar els ulls i deixar que la felicitat envaïsca el teu cos, sentir com recorre els braços i les cames fins a arribar a la punta dels dits dels peus, eixa energia fantàstica que generen els somnis, quan es compleixen.
L’universo sulla pelle és el títol del treball, metàfora de la situació i de les sensacions experimentades al final del concert. Deia Elia, quan vam seure a parlar una estona en acabar el concert, que tots estaven presents allí, els amics, mestres, companys de feina, cantants en els quals havia col·laborat en alguna ocasió temps enrere, alumnes, membres dels cors que ha dirigit, tot el seu univers present per aplaudir la seua música i com ella així sentia, segurament també aplaudir a la seua persona. Tot el seu univers a flor de pell.
Tres anys han passat des que Mònica de Quesada, productora executiva del projecte, després d’escoltar el repertori, la va convéncer que eixe programa calia fer-ho gran, amb més músics, més cançons, més imatge i per descomptat, més treball. "La meua passió és aquest període, la música barroca del seicento italià. És el repertori en el qual em sent més còmoda i pense que expresse millor el que sent".(Elia Casanova) El camí per arribar a un dia com el d'ahir és complex en qualsevol projecte. És imprescindible que un conjunt de persones li atorguen a l'objectiu el mateix grau d'importància, la mateixa prioritat, per tal que tots els vessants del projecte avancen simultàniament en la mateixa direcció. És l'energia dels somnis de la que parlàvem al principi. L'energia del somni d'Elia que es traslladà a la resta de l'equip multidisciplinar que l'ha acompanyada en aquest camí. "Cadascuna de les persones que han participat s'ha implicat al 100% en el seu camp i per això aquest és un projecte tan redó” ens contava Elia.
Quan es treballa amb música antiga, el camí comença des del més inicial per a qualsevol projecte musical: les partitures amb les quals es va a treballar. "Les partitures en les quals nosaltres treballem són d’una pàgina. Nosaltres el que fem és trencar eixa pàgina i fer la teua pròpia interpretació com millor penses que es pot expressar el que vas a dir."
L’universo sulla pelle és música, però també és imatge i cos. Vol captivar-nos dins la música antiga des del primer instant que entrem en contacte amb el projecte. Ja la portada del disc i el programa de mà són d’un blau tan intens que és impossible no mirar-lo fixament. Una pintura blava que llisca pel cos huna dibuixant les seues formes igual com la música a poc a poc ens travessa i ens acaricia el cos.
Una música provinent del barroc italià i entre les peces ens trobem a compositors coneguts i obres que mai havien sigut registrades abans, malgrat la seua qualitat. El barroc italià és un gènere poc conegut, d’acord amb Elia, per l’absència d’una escola de música antiga en València que cree músics especialistes en aquest gènere. "En València hi ha molts músics, mils i mils de músics, però falta escola de música antiga, per a crear també afició entre els espectadors".
Galeria completa d'imatges:
Una afició que hauria d’arribar primer que res als músics. Perquè els intèrprets de música antiga no són només intèrprets. Són també compositors i arreglistes, ja que a la música antiga, com dèiem, no està tot descrit a la partitura. Els pentagrames funcionen com a punt de partida d’un somni, d’un repte que has de voler acceptar com a teu i de desenvolupar fins a arribar a un concert com el d’ahir. Aquest paper protagonista del músic, que es converteix també en compositor i arreglista, en creador, és precisament el punt de trobada entre la música antiga i la contemporània. Aquesta versatilitat de les partitures antigues és el que permet que l'artista puga jugar i introduir tots els elements contemporanis que desitge, permet fer-la tan expressiva com l'artista siga capaç, quasi com si fóra una obra seua. Així és com Elia ens va fer partícips de tot el que sent, del que pensa, de com veu el món, és a dir, del seu univers.
L'universo sulla pelle:
Elia Casanova: soprano
Adriana Mayer: mezzosoprano
La Tendresa, grup format per:
Daniel Bernaza: Cornetto, cornetto muto i flauta
Jesús Sánchez_ guitarra barroca
Ramiro Morales: Archilaud
Fernando Serrano: Tiorba
Laura Salinas: Viola de gamba
