CARMEN AVIVAR HOMENATJA MONTSERRAT CABALLÉ. L'ESPECTACLE CONTINUA.
Fundació Bancaixa, amb la col·laboració de Pavasal, estrena el nou cicle de Concerts a la Fundació amb un homenatge a Montserrat Caballé a càrrec de la soprano Carmen Avivar acompanyada per Francisco Hervás.
(Galeria d'imatges i text en castellà al final)
L’evolució de qualsevol persona sol estar plena de referències. Referències que són en primer terme personatges del nostre entorn proper i als que de manera progressiva afegim altres, cada volta més llunyans fins que arribem als referents platònics.
I d'aquests admirats platònics hi ha de mil tipus. Segons els interessos i les carències que cadascú es troba a si mateix triem uns ídols o uns altres, ja que normalment busquem el contrari a allò que pensem que nosaltres som o simplement allò en el que ens agradaria convertir-nos.
En general, els ídols són com una corda que t’espenta, que tira de tú per forçar-te a arribar més enllà del que tú mateix esperaves.
Per això tots necessitem referents, i tothom hauria de tindre un referent a qui seguir, en qui inspirar-se per no deixar-se emportar i no perdre’s en els desenganys i decepcions que a voltes es creuen pel camí. Arribes on arribes, el viatge, el camí, és el més important, el que traurà el millor de tú i et farà brillar entre els teus.
I sens dubte, una xica que estiguera endinsant-se al món de la música i del bel canto en les últimes dècades com no anava a tindre un punt de referència en Montserrat Caballé, diva entre les dives, que va transcendir totes les fronteres de la música clàssica i aconseguí connectar amb un país sencer que l'admirava. L’admirava per la seua tècnica però sobretot per la seua humanitat, per eixa manera única de transmetre cada personatge que interpretava. En paraules de Carmen Avivar, protagonista de la nit, Montserrat Caballé cantava molt amb la mirada, amb la qual tenia una capacitat impressionant de contar coses utilitzant els ulls, els gestos i el cor".
Definida com la unió de Maria Callas i Renata Tebaldi i com una cantant que es jugava la pell en cada concert, Montserrat Caballé era un autèntic animal escènic. I com no podia ser d’altra manera, Fundació Bancaixa i Pavasal, fundació i empresa respectivament que contínuament donen suport a la música clàssica a aquesta ciutat, ens van preparar una vesprada d’homenatge a la superba, en la qual vam poder reviure algunes de les àries que ella interpretà al llarg de la seua carrera, i que com tots els allí presents reconeixien, va portar a la seua màxima expressió. Perquè el millor de les creacions artístiques és que a través d’elles ens reconnectem amb moments, records, sensacions i persones. I per això els artistes no se’n van mai.
Aquest concert inaugurava el cicle d’aquest curs de Concerts a la Fundació en el que és la tercera edició d'aquest cicle programat per Fundació Bancaixa amb Fundació Eutherpe, Berklee College of Music i el Conservatori Superior de Música de València amb la col·laboració de Pavasal. Aquests cicles aposten clarament per donar suport a músics en els primers passos de les seues carreres professionals, programant cicles de qualitat amb entrada gratuïta i per tant assequible per a tots.
En aquest cas, l’encarregada de donar vida a Montserrat Caballé era Carmen Avivar acompanayda per Francisco Hervàs. Avivar és una soprano valenciana que ja atesora una dilatada trajectòria i que es confessava gran admiradora de Montserrat Caballé, “Per a mi sempre ha sigut un referent. M’hauria encantat fer classe amb ella però les dues voltes que va vindre a València a fer una master class jo era encara massa jove" ens confessava.
Així i tot, mirant a la Caballé des de la distància, pot ser precisament per això, per què sempre va estar un poc fora del seu abast, el personatge va provocar “un gran impacte en la meua vida, en la de tots” i ha contribuït segur a què Avivar cante i actue com canta i actua ara.
Alvaro López Jamar, president de la Fundació Eutherpe a la Comunitat Valenciana, va introduir el concert, i va emfatitzar de Carmen que també és una soprano amb passió, caràcter, que es deixa la pell en cada personatge que interpreta.
El concert, com hem mencionat breument, s'havia confeccionat plenament per ser un homenatge a la diva i per això el programa original, de cançò francesa, es va ssustituir per un conjunt d'àries de les més interpretades per la Caballé.
“Tècnicament, el que més admirava d'ella és la seua capacitat per controlar la veu des del diafragma. Eixe domini de la respiració li permetia fer el que volia amb la veu, incloent el fiatto, eixes notes agudes llarguíssimes i pianisimes que són tan difícils de fer. I això, humilment, és el que vaig a intentar oferir al públic aquesta vesprada”
Carmen estava visiblement nerviosa i emocionada. Sens dubte homenatjar a un ídol és com trobar-se amb eixa persona cara a cara, com quedar amb eixe personatge que sempre has vist de lluny i seure amb ell a prendre un cafè, a conversar, tindre'l al teu costat a l'escenari, rebent la seua opinió sobre tot el que fas. És com una primera cita amb el xic o la xica que t'agrada i per això és inevitable posar-se vermell.
Vist el resultat del concert sobre l'escenari, jo diria que la cita entre Montserrat i Carmen va anar molt bé. És més, diria que tornaran a quedar i que el seu romanç no ha fet més que començar.
Gràcies Carmen, gràcies Montserrat. Per sempre.
Galeria d'imatges del concert. Fotos en diferents textures.
El cicle de Concerts a la Fundació continua el proper 26 d'octubre amb el concert de José Díaz "El Fosi". Ací podeu descarregar la peogramació completa: https://www.fundacionbancaja.es/archivos/actividades/ficheros/Programa_Concerts%20a%20la%20Fundaci%C3%B3%202018-2019.pdf
Fundación Bancaja, con la colaboración de Pavasal, estrena la tercera edición del ciclo de Conciertos a la Fundación con un homenaje en Montserrat *Caballé a cargo de la soprano Carmen Avivar acompañada por Francisco Hervás.
La evolución de cualquier persona suele estar llena de referencias. Referencias que son en primer término personajes de nuestro entorno cercano y a los que de manera progresiva añadimos otros, cada vez más lejanos hasta que llegamos a los referentes platónicos. Y de estos admirados platónicos hay de mil tipos. Según los intereses y las carencias que cada cual se encuentra a sí mismo elegimos unos ídolos u otros, puesto que normalmente buscamos lo contrario de aquello que pensamos que nosotros somos o simplemente aquello en lo que nos gustaría convertirnos. En general, los ídolos son como una cuerda que te empuja, que tira de ti para forzarte a llegar más allá del que tú mismo esperabas. Por eso todos necesitamos referentes, y todo el mundo debería tener un referente a quién seguir, en quién inspirarse para no dejarse llevar y no perderse en los desengaños y decepciones que a veces se cruzan por el camino. Llegues donde llegues, el viaje, el camino, es lo más importante, el que sacará lo mejor de ti y te hará brillar entre los tuyos.
Y sin duda, una chica que estuviera adentrándose en el mundo de la música y del bel canto en las últimas décadas, cómo no iba a tener un punto de referencia en Montserrat Caballé, diva entre las divas, que trascendió todas las fronteras de la música clásica y consiguió conectar con un país entero que lo admiraba. Lo admiraba por su técnica pero sobre todo por su humanidad, por esa manera única de transmitir cada personaje que interpretaba. En palabras de Carmen Avivar, protagonista de la noche, Montserrat Caballé cantaba mucho con la mirada, tenía una capacidad impresionante de contar cosas con la mirada, los gestos y el corazón.
Definida como la unión de María Callas y Renata Tebaldi y como una cantante que se jugaba la piel en cada concierto, Montserrat *Caballé era un auténtico animal escénico. Y como no podía ser de otra manera, Fundación Bancaja y Pavasal, fundación y empresa respectivamente que continuamente apoyan a la música clásica a esta ciudad, nos prepararon una tarde de homenaje a la superba, en la cual pudimos revivir algunas de las arias que ella interpretó a lo largo de su carrera, y que como todos los allí presentes reconocían, elevó a su máxima expresión. Porque lo mejor de las creaciones artísticas es que a través de ellas nos reconectamos con momentos, recuerdos, sensaciones y personas. Y por eso los artistas no se van nunca.
Este concierto inauguraba la tercera edición de Concerts a la Fundació, ciclo de conciertos programado por Fundación Bancaja con Fundación Eutherpe, Berklee College of Music y el Conservatorio Superior de Música de Valencia con la colaboración de Pavasal. Estos ciclos apuestan claramente para apoyar a músicos en los primeros pasos de sus carreras profesionales, programando ciclos de calidad con entrada gratuita y por lo tanto asequible para todos.
En este caso, la encargada de dar vida en Montserrat Caballé era Carmen Avivar acompañda por Francisco Hervàs. Avivar es una soprano valenciana que ya atesora una dilatada trayectoria y que se confesaba gran admiradora de Montserrat Caballé, “Para mí siempre ha sido un referente. Me habría encantado dar clase con ella pero las dos vueltas que vino a Valencia a hacer una master class yo era todavía demasiada joven" nos confesaba.
Aun así, mirando a la Caballé desde la distancia, puede ser que precisamente por eso, por que siempre estuvo un poco fuera de su alcance, el personaje provocó “un gran impacto en mi vida, en la de todos” y ha contribuido seguro a qué Avivar cante y actúe como canta y actúa ahora.
Alvaro López Jamar, presidente de la Fundación Eutherpe en la Comunidad Valenciana, introdujo el concierto, y enfatizó de Carmen que también es una soprano con pasión, carácter, que se deja la piel en cada personaje que interpreta. El concierto, como hemos mencionado brevemente, se había confeccionado plenamente para ser un homenaje a la diva y por eso el programa original, de canción francesa, se va sustituyó por un conjunto de arias de las más interpretadas por la Caballé. “Técnicamente, lo que más admiraba de ella es su capacidad para controlar la voz desde el diafragma. Ese dominio de la respiración le permitía hacer el que quería con la voz, incluyendo el *fiatto, esas notas agudas *llarguíssimes y *pianisimes que son tan difíciles de hacer. Y esto, humildemente, es el que voy a intentar ofrecer al público esta tarde” Carmen estaba visiblemente nerviosa y emocionada. Sin duda homenajear a un ídolo es como encontrarse con esa persona frente a frente, como quedar con ese personaje que siempre has visto de lejos y sentarte con él a tomar un café, a conversar, tenerlo a tu lado en el escenario, recibiendo su opinión sobre todo lo que haces. Es como una primera cita con el chico o la chica que te gusta y por eso es inevitable sonrojarse.
Visto el resultado del concierto sobre el escenario, yo diría que la cita entre Montserrat y Carmen fue muy bien. Es más, diría que volverán a quedar y que su romance no ha hecho más que empezar. Gracias Carmen, gracias Montserrat. Por siempre. El ciclo de Conciertos a la Fundación continúa el cercano 26 de octubre con el concierto de José Díaz "El *Fosi". Aquí podéis descargar la *peogramació completa:
https://www.fundacionbancaja.es/archivos/actividades/ficheros/Programa_Concerts%20a%20la%20Fundaci%C3%B3%202018-2019.pdf
