"NO ES POT ABANDONAR LA CREACIÓ". ENSEMBLE MODERN A RAFEL FESTIVAL

Visitem la setena edició del Rafel Festival el dia que actua un dels plats forts d'aquesta edició: Ensemble Modern de Frankfurt, un dels grups més consagrats d'Europa.

I així ens trobem de nou a l'auditori de Rafelbunyol, localitat no molt gran de l’Horta Nord que malgrat com de minoritari és aquest gènere musical, ha decidit apostar amb força per la música contemporània.

 

El festival en aquesta edició gira al voltant de quatre eixos fonamentals: el concurs Re_Crea, una major repercussió mediàtica, la participació de grups de renom internacional I la continuació del suport als més joves.

 

 

Miguel Angel Berbis, director del festival, situava al capdavant de tots els ingredients d’aquesta edició la celebració per primera vegada del concurs Internacional Re_cre@ d’interpretació de música de Nova Creació. Més de 15 grups instrumentals de dins i fora d'Espanya han concursat en aquesta primera edició del concurs que ha assolit un alt nivell de qualitat.

Voro García, director de l'Ensems, Xelo Giner, prestigiosa saxofonista que participa en diferents grups de cambra de música contemporània a Espanya i Europa, i els solistes de l'Ensemble Modern de Frankfurt Dietmar Weisner i Giorgos Panagiotidis han constituït el jurat d'aquesta primera edició de Re_Cre@. El grup Fukio Saxophone Quartet ha sigut el guanyador, que tindrà, entre altres, el premi d’actuar a la propera edició de l'Ensems i del Rafel Festival.

S'estreta així la col·laboració entre els dos festivals, que junt amb la Mostra Sonora de Sueca, són les tres cites fonamentals que tenim al llarg de l'any amb la música contemporània marcades amb roig al calendari.

 

La presència de figures consagrades no s'acaba amb els dos solistes d'Ensemble Modern de Frankfurt. Al festival també participarà Neopercusión, un grup de valencians afincats a Madrid amb més de 20 anys de trajectòria.

En paraules de Miguel Àngel Berbis, “la seua presència ha contribuït a aconseguir molta més repercusió mediàtica, que és un dels objectius d'aquest any”.

 

 

Rafel Festival continúa donant suport als músics més joves. Igual que a edicions passades, joves de la localitat que estan perfeccionant-se a l’estranger oferiran un concert dins del festival, garantint així la cantera i el futur de la música contemporània.

 

I trobem també a aquest festival una proposta molt interessant per als amants dels viatges en el temps: noves composicions creades expressament per a instruments tan antics com la dolçaina o el txistu basc. Els encarregats de portar aquesta connexió passat_futur als escenaris ha sigut el grup Silboberri Txistu Elkartea, conjunt que va interpretar obres que cristal·litzen la col·laboració entre l'Ensems, la Mostra Sonora, i el Rafel Festival ja que van ser produïdes entre els tres festivals. Miguel Ángel Berbis es mostrava molt satisfet del resultat d'aquesta col·laboració i apostava fermament per continuar-la en propers cursos treballant els tres festivals en conjunt per tal de poder portar produccions endavant.

 

Són les 7 50. Falten 10 minuts per tal que comence el concert i la veritat és que l'afluència de públic és molt modesta. La pregunta es fa inevitable. Com va la connexió entre la música contemporània I l'audiència? És encara una assignatura pendent? Hi ha hagut alguna evolució al llarg de les set edicions del festival?

Miguel Àngel comença elaborant la resposta amb els arguments més normals que qualsevol gastaríem: Rafelbunyol és un poble menut poc habituat a espectacles que no siguen concerts de la banda del poble o similar. Però de sobte Miguel Àngel s'atura. Potser tot això és de veres i possiblement és un dels factors que no fa fàcil omplir la sala. Però, són eixos arguments reialment importants? Què fem si les sales no s’omplin mai de públic? I ací és quan Miguel Àngel em fa la pregunta de la nit: Deixem de programar música contemporània? Hauríem d’abandonar la creació? Deixem de composar? D’escriure? De pintar? De fer pel·lícules i llibres? I afegisc jo: deixem de sentir i d’existir? Per què un ésser humà que no crea és un ésser humà que no desitja, que no és, i que només té un camí: desaparéixerSE.

No es por abandonar la creació. Simplement no és una opció, és impossible.

 

Són les 20h i ara si la sala està molt més plena de públic. Es veu que els aficionats a la música contemporània són gent de l'últim minut. M'alegre. Seguirem creant, gaudint, sentint i existint.

 

 

 

Tags:

Compartir en Facebook
Compartir en Twitter
Please reload

Entrades destacades

PLACER ESTÉTICO Y MUSICAL EN UNA NOCHE INOLVIDABLE

January 31, 2020

1/10
Please reload

Entrades recents

November 26, 2019

Please reload

Arxiu