FRANCISCO LLÀCER PLA, CENT ANYS DE MÚSICA
El 2 d’octubre de 2018, farà 100 anys que va nàixer Francisco Llácer Pla en ple cor de la ciutat vella de València. Aquest curs 2018 – 2019 celebrem el centenari del seu naixement amb una sèrie de concerts, actes i petits homenatges impulsats des de l’afecte, el reconeixement públic i en honor a la seua memòria.
“Don Paco”, com l’anomenaven els seus alumnes i se li coneixiaal Conservatori de València, va ser una persona respectada i estimada que va deixar una profunda empremta, tant musical com humana.
Els actes programats amb motiu del centenari de Francisco Llácer Pla pretenen posar en valor la seua obra i la seua persona. Homenatjar al compositor de la millor manera possible: interpretant les seues obres. I recordar al mestre, al director, a l’amic, al company, al músic, en definitiva a la persona en tota la seua dimensió. Els qui el vam conèixer volem, a més, rememorar i deixar constància de l’admiració i l’afecte que sempre va suscitar i de l’inesborrable record que ens ha deixat.
El proper 2 d’octubre a les 20h al Teatre Micalet de València tindrà lloc un acte-concert homenatge, obert a la ciutadania fins completar aforament, que comptarà amb la participació dels pianistes Pablo García-Berlanga i Adolfo Bueso, el guitarrista José Luis Ruiz del Puerto i l’Orfeó Universitari de València.
Es pot consultar tota la programació d’actes i concerts al web www.franciscollacerpla.com
Francisco Llácer Pla (biografia)
Compositor, pedagog i director de cors, va néixer a València el 2 d’octubre de 1918 al si d’una família sense tradició musical. Als vuit anys va ingressar com a “infantillo” (xiquet cantor) a la capella musical del Reial Col·legi del Corpus Christi (Església del Patriarca) de València, on va rebre formació musical bàsica. Com ell mateix reconeixeria posteriorment, el contacte diari amb la música gregoriana i amb les obres dels grans polifonistes deixarien una profunda petjada en la seua personalitat i serien influències decisives en el desenvolupament de la seua obra.
El 1932, i davant l’absència de xiquets cantors a Elx, va ser requerit per l’Arquebisbat de València per a participar en la representació del Misteri d’Elx, on va cantar els papers de l’Àngel i la Santíssima Trinitat (Coronatio), constituint un fet excepcional la participació d’un xiquet no il·licità.
Va estudiar al Conservatori de València amb Juan Bautista Tomás, José Bellver, Juan Bautista Cortés, Pedro Sosa i Eduardo López-Chavarri Marco. Mobilitzat durant la Guerra Civil, un cop acabada la contesa va reprendre i va finalitzar els seus estudis musicals en les especialitats de piano, orgue i història i estètica. Va ampliar estudis amb José Báguena Soler i va rebre valuosos consells de Manuel Palau. Tanmateix, la seua formació en el camp de la música contemporània i de les avantguardes musicals europees va ser completament autodidacta.
El 1940 va ingressar en el Cos Administratiu de Sanitat Nacional, en el qual es jubilaria el 1985 com a administrador general de l’Escola Departamental de Puericultura i Clínica Infantil “José Selfa” de València.
Al llarg de la seua dilata carrera va dirigir l’Orfeó d’El Micalet de l’Institut Musical Giner, la Coral Polifònica Valentina i el Cor de Cambra Cantors de la Mare de Déu del Remei amb els què va interpretar, entre altres, obres de Buxtehude, Stravinski, Krenek i Lutoslavski, a més d’abundants obres del barroc valencià.
Va impartir classes d’harmonia i de formes musicals a l’Institut Musical Giner, de la Societat Coral El Micalet, del qual arribaria a ser director, i al Conservatori Superior del Música de València, en les especialitats de conjunt vocal, solfeig i formes musicals. També va impartir la docència fora de les institucions: entre l’ensenyament reglat i l’informal va ser mestre de diverses generacions de músics valencians i sempre va donar suport i va encoratjar als joves compositors.
Va exercir la crítica musical, va impartir conferències i va participar com a jurat en nombrosos concursos i premis musicals. Va ser col·laborador de l’Institut Valencià de Musicologia i president de Joventuts Musicals a València.
El seu catàleg com a compositor abasta més de setanta opus, entre obres per a piano, de cambra, vocals, corals, simfòniques i simfònic-corals. De la seua producció cal destacar “Sonata” per a piano (1955); “Nou cançons per a la intimitat” per a soprano, tenor, baix, flauta, clarinet, fagot i piano (1966), sobre textos del poeta Xavier Casp; “Lamentació d’amor de Tirant lo Blanch” per a cor mixte (1972), sobre el text de Joanot Martorell; “Tenebrae” per a flauta i piano (1985); “Concierto para piano y orquesta” (1986), estrenat per l’Orquesta Nacional de España al Teatro Real de Madrid i “Te Deum” per a solistes, cor de nens, cor mixt i orquestra (1991), compost per a commemorar el cinquantenari de la creació de l’Orquestra de València.
Va rebre encàrrecs de Orquesta Nacional de España, del Centro para la Difusión de la Música Contemporánea, de Radio Nacional de España, del Concurs Internacional de Piano “José Iturbi”, de la Generalitat Valenciana i de la Sociedad Filarmónica de València. Gran part de la seva producció està editada i gravada en CD i en l’arxiu sonor de Radio Nacional de España.
El 1968 va rebre la Encomienda de la Orden Civil de Sanidad i el 1997 el premi “Importante” de l’Editorial Prensa Valenciana (editora del diari Levante – El Mercantil Valenciano). El 1998, amb motiu del seu 80 aniversari, se li van dedicar nombrosos homenatges. L’any 2000, la Federació de Cors de la Comunitat Valenciana va instituir el Concurs de Composició Paco Llácer i en 2005 l’Ajuntament de València el va nomenar Fill Predilecte de la ciutat, a títol pòstum, dedicant-li un carrer al districte de Quatre Carreres.
“Don Paco”, com afectuosament l’anomenaven els seus nombrosos alumnes, va faltar a València el 14 d’abril del 2002.
