MÚSICA NÒRDICA AL TEMPLE DE SCHUBERT

Vilabertrán. 23/08/2018. Obres de Grieg, Brahms, Strauss, Wagner i Sibelius. Lise Davidsen, soprano. James Baillieu, piano

Amb el compositor norueg Edvard Grieg van començar i acabar l’històric recital a la Schubertíada Lise Davidsen i James Baillieu. La dedicatòria final de la Jove soprano, també noruega, que ens regalava dues cançons, primavera i les muntanyes, del seu país al nostre.

Vaja per davant que estem davant un recital que faràn memòria als aficionats fidels a la schubertíada i és que la soprano Davidsen ens va obsequiar amb generositat la seua veu poderosa, la dicció perfecta i una emissió fascinant. Lise Davidsen ja ha deixat de ser una promesa de la veu per a ser una esplendorosa realitat. A més del domini d’un programa escollit i muntat amb intel.ligència. Ecos nòrdics d’influència poètica alemanya en les 3 cançons del Op 48 del compositor que van donar inici al concert.

El cos del programa tenia llenguatge alemà. Richard Strauss amb el corpus Op 27, creava quatre extraordinàries cançons, on el piano ja te vocació orquestal. De fet Morgen va ser el primer lied orquestat pel compositor. Són peces de molt diferent registre , desde la estàtica Ruhe meine Seele, la expansiva Cäcilie, la més apassionada, fins al comentat Morgen, un dels lieds més deliciosos de Strauss.

Jaimie Baillieu, el extremadament dotat pianista va ser capaç de donar el suport quasi orquestal que aquestos lieds i la seva companya demanaven. Maestria van demostrar en dos clàssics lieder de Brahms. I és que l’estil estava present en cada cançó que s’enfrontava.

Però encara quedava concert, i Wagner va fer presència per segona vegada en aquesta Schubertíada amb els seus Wesendonk Lieder originalment escrits per a piano i veu. Lise Davidsen serà una gran wagneriana, una gran liederista i si tot va bé tot el que es propose. Són uns lieder expressats amb llum, amb claredat del discurs, amb senzillesa i sabent que encara els falta maduració i que en uns anys, l’interpretació s’aprofondirà i millorarà. Absoluta conexió amb el llenguatge de les cançons de Sibelius va demostrar la soprano, amb una frase final que encara fa tremolar la Canònica de Vilabertran.

Si tenen oportunitat no se la perden. Emoció d’alta gama. Enhorabona , visionaris de Vilabertran.