VENT DEL NORD AL MUVIM. "LA MÚSICA MEDIEVAL SEFARDÍ I STOCKHAUSEN NECESSITEN DE LA MATEIXA FANTASIA"

Vent del Nord vingut d'Alemanya i Bèlgica aquest matí al MUVIM  

 

Boreas Música, un trio original des de la seua composició, la forma de treballar i que ens ha preparat un repertori que també ha buscat apropar-nos tant a músiques més habituals, com pot ser el repertori barroc de la primera part, com a èpoques menys conegudes per al públic; la música medieval sefardí i la contemporània. 

 

 

Elizabeth Wolteche, Laia Blasco i Lidia Rodrigo toquen les tres la flauta de bec. Wolteche ha sigut la professora de Blasco i Rodrigo en aquest instrument i després elles dos han estudiat altres instruments. En concret Lidia toca el clavicèmbal i Laia és soprano. 

Laia i Lidia viuen ara a Alemanya mentre que Elizabeth està a València, però aquesta distància no ha sigut cap impediment perquè la que era la professora, que ara és la directora del grup, i les dues antigues alumnes hagen seguit treballant juntes desenvolupant la idea d'aquest Ensemble tan original. 

 

Elles es descriuen a elles mateixes com un grup barroc, que toca instruments "molt molt barrocs" per la qual cosa eixe seria el territori natural del grup i és al que han dedicat la primera part del concert. 

A més a més de l'especialització en el barroc, les possibilitats d'aquest ensemble s'amplien enriquint-se per les altres especialitzacions musicals de cadascuna de les seues components: Laia és especialista en música medieval, la qual cosa li permet interpretar partitures molt antigues, mentre que Lidia és una gran coneixedora de la música francesa, estil també estudiat per Elizabeth, i les tres tenen una àmplia experiència tocant música contemporània. 

Les possibilitats musicals i repertorístiques que s'obrin incorporant tots aquests coneixements els van donar la idea d'"explorar i trencar les regles" construint un nou repertori al qual van decidir anomenar "Rigor i Fantasia". 

 

 

"Ens va paréixer que Rigor i Fantasia és un nom adequat per què per un costat hi ha un estudi rigorós dels autors i dels diferents estils musicals interpretats, de les seues regles i tècniques, però també, per la naturalesa i les característiques d'aquests estils, sobretot en quant a la música medieval i a la contemporània, és imprescindible un component de fantasia per poder desenvolupar cada peça". 

 

Segons ens explica Elizabeth, "Laia, amb els seus coneixements de música antiga, ens ajuda a desxifrar les partitures antigues, i seguim les regles de la música medieval per tal de construir la peça, però després les adaptem a la nostra pròpia fantasia. Amb la música contemporània seguim el mateix procés."

 

 

La preparació de peces medievals sempre requereix d'un procés com el descrit anteriorment. Al no comptar amb una partitura completa, sinó només amb un esquema i unes regles d'interpretació, és el músic qui acaba de construir la peça utilitzant el seu criteri musical, sempre respectant les regles medievals. "Les peces d'Stockhausen les vam unir a aquest repertori medieval per què segueixen un funcionament anàleg: és una instrumentació totalment lliure també partint d'un esquema i unes regles. En la introducció de la partitura Stockhausen explica què es pot fer amb eixe esquema i hi ha moltíssimes possibilitats de desenvolupament. És imprescindible deixar volar la fantasia per tal d'acabar de desenvolupar la partitura. "

 

En aquesta manera de treballar trobem un curiós punt de trobada entre una música tan antiga i la música del segle XX que sincerament ens ha sorprés. 

 

D'acord amb Laia Blasco,  en música medieval comptem amb un conjunt de materials escrits però de molt poca informació sobre la seua interpretació. L'enorme distància temporal entre el moment en què aquesta música va ser escrita i el moment present en què és interpretada, dificulta encara més descobrir les pautes per tal d'interpretar-la, la qual cosa, a la vegada, dóna molta llibertat a l'intèrpret que pot adaptar la peça a les seues possibilitats instrumentals i interpretatives.  "Com a intèrprets moderns que volem interpretar repertori antic, hem d'utilitzar la nostra fantasia".

 

Curiosament, la música contemporània segueix una forma de treball molt pareguda. En aquest cas no és degut a cap impediment temporal, ja que la música contemporània és l'únic cas en què compositor i músic poden quedar i parlar sobre la forma d'interpretar les peces. Ara és senzillament una decisió deliberada de deixar una part de la creació en mans del músic per concloure la peça. "La forma de treballar hui en dia el repertori medieval és molt pareguda al repertori contemporani".

 

 

Tècnicament, aquest concert requereix una destresa excepcional amb l'instrument per poder abordar un repertori que passa per èpoques tan distintes i que per tant requereix conéixer i dominar tècniques d'interpretació tan diferents. En paraules de Wolteche, a l'hora de tocar, en la música contemporánia "pots fer de tot, utilitzes l'instrument amb sons que no utilitzes a la música antiga, i això és el que ens agrada, que pots fer coses prohibides"

 

 

 Sens dubte és un repertori que per a una gran o no tan gran part del públic pot estar ple de descobriments. La música contemporània, sempre ho diguem quan acudim a concerts que s'atreveixen amb aquesta època musical, és una gran desconeguda per a molts dels seus coetanis. I el mateix passa amb la música medieval. Laia ens reconeixia que la música del trecento i del quattrecento són desconegudes per al gran públic. Trobem així un nou punt de contacte entre la música medieval i la contemporània, que una per molt antiga i altra per molt recent, romanen desconegudes per a part del públic aficionat a la música. Tanmateix, i per fortuna, aquest desconeixement provoca una gran curiositat en el públic, que aquest trio reconeix que sempre les acompanya amb entusiasme, i que hui omplia el saló d'actes del MUVIM. 

 

El trio Boreas Música assegura que ja tenen noves idees a la ment i que tenen previst seguir desenvolupant les barreges musicals amb les quals han estat treballant últimament. Amb la mirada posada a les properes vacances de Laia i Lidia a l'estiu ens asseguren que volen incloure peces valencianes i que de nou es tancaran a una de les seues sessions maratonianes per seguir creant amb molt de rigor però també amb tota la seua fantasia. 

 

Estarem pendents, ja que no ens han volgut avançar més. "És un secret", deien. 

 

 

Compartir en Facebook
Compartir en Twitter
Please reload

Entrades destacades

PLACER ESTÉTICO Y MUSICAL EN UNA NOCHE INOLVIDABLE

January 31, 2020

1/10
Please reload

Entrades recents

November 26, 2019

Please reload

Arxiu