GÉRGIEV ENS REGALA UNA GRAN NIT RUSSA A ALACANT
Per molts esperats com el concert de la temporada, arribà Valery Gérgiev i l’Orquestra del Teatre Mariinsky a l’Auditori d’Alacant. Després d’una sensacional gira per Espanya, on el director rus ha oferit programes tan exigents com la Segona i Quinta simfonia de Mahler i la Sèptima de Shostakovich, en Alacant va seguir l’estela russa programant obres de Stravinsky, Prokofiev i Mussorgsky.
“El millor dels meus treballs abans de l’Ocell de Foc i la de més avançada harmonia cromàtica”. Així es referia Stravinsky al Funeral op 5 estrenada en 1909 en memòria del seu mestre Rimsky-Korsakov. Aquesta meravellosa peça té l’atractiu de la seua història misteriosa. Perduda durant cent quinze anys, va ser redescoberta al 2015 als arxius del Conservatori de San Petersburg. I aquest va ser el regal, la seua estrena a la ciutat d’Alacant amb els mateixos intèrprets que la van reestrenar al 2016. A banda de la seua biografia, es tracta d’una obra de joventut, ambiciosa en la seua inventiva cromàtica. El compositor la recordava com una processó de tots els instruments solistes de l’orquestra que per torns deixara una melodia en forma de corona sobre la tomba del mestre, amb un fons murmurat de trèmols com les vibracions de les veus greus cantant a un cor. I amb gran subtilesa ens la va presentar Gérgiev destilant la poesia melòdica en cada entrada instrumental, especialment en la secció de violins que van presentar una sobèrbia coordinació. Aperitiu de luxe que anticipava el que hauria de vindre.
El tercer concert de Prokofiev en Do Major va ser estrenat a Chicago al 1921 i amb el temps ha anat convertint-se en una referència dels concerts per a piano i orquestra del segle XX. El jove pianista Sergei Redkin, guanyador del concurs Prokofiev en 2013, ens va oferir una versió apabullant tècnicament i amb la suficient inspiració melòdica. Els focs artificials al piano del primer moviment estàn equilibrats amb el tema principal en Do, melancòlic, d’un romanticisme apasionant. Va ser extraordinària la precisió en que orquestra i piano avançaven en la partitura. El segon moviment és un tema i variacions basats en una deliciosa melodia on Redkin va poder mostrar la seua capacitat de fraseig i de recerca del so, per a acabar amb un tercer moviment on el romanticisme va ser ascendent i la fusió entre orquestra i piano completa. Cal recordar aci que, front a la complexitat armònica creixent, Prokofiev va dir “Hi ha encara tantes coses hermoses per a dir en Do Major”
Hem sentit ja alguns concerts per a piano i orquestra a l'ADDA i si bé l’instrument encara deu créixer en el so, aquest de Prokofiev remandrà prou temps a la nostra memòria. Gérgiev i Redkin van aconseguir que ens pareixera que la música avançava sola, però no com l’avanç d’un rellotge suïs, sino més bé com una gran i perfecta locomotora russa.
El concert va acabar amb els cèl.lebres Quadres d’una exposició de Mussorgsky amb la fantàstica orquestació de Ravel del 1922. Original per a piano, Mussorgsky va composar unes peces inspirat per algunes de les pintures del seu amic Victor Hartmann. Obra que ha guanyat el favor d’intèrprets i públic continua mantenint la seua força expressiva amb temes musicals que s’han fet part de l’imaginari de la música russa.
El director està al front dels del Mariinsky desde 1988 i es nota que fa escola. Als Quadres van oferir una versió expansiva , vibrant, amb una solvència, especialment en els metalls, envejable. Gérgiev ha dut per a la gira espanyola una orquestra amb gran quantitat de gent jove i en Alacant caldria destacar els grans moments que ens van dedicar la flautista i el clarinet solista. Els de San Petersburg encara ens van regalar una obra més fora de programa, la magnífica Suite final de l’ Ocell de foc de Stravinsky, on tot el conjunt va fer, una vegada més, gala d‘ aquell so sublim que ens van donar en tota aquesta nit russa. Si aquesta és l’influència russa, benvinguda siga.
