GRAN APOSTA SIMFÒNICA EN ALACANT

Alacant, 18 Gener, 2018. Auditori de la Diputació d’Alacant. Philarmonia de Zurich, Hélène Grimaud, Fabio Luisi.


Obres de Weber, Beethoven i Tchaikovsky

Amb un programa atractiu i de gran cohesió sumat a la presència de grans intèrprets es generava un doble atractiu per a acudir al concert del passat dijous al ADDA.



El programa presentaba un univers comú amb Beethoven com a nexe d’unió entre dos compositors de l’època romàntica. Weber compositor romàntic, iniciador del món germànic a l’òpera del segle XIX i Tchaikovsky, paradigma del romanticisme rus més explosiu.


Per primera vegada xafava el pòdium del ADDA, Fabio Lusi director titular del Metropolitan de Nova York al igual que la pianista francesa, Hélène Grimaud.


El concert va començar amb l’Obertura d’Oberon de Weber. Luisi va a conseguir ja desde l’inici una paleta de colors que describia perfectament els boscos i el món de fantasia, elements presents a la seua òpera Der Freischutz , obra mestra i esència del romanticisme i que arreplegarà Wagner en les seues creacions.


La pianista francesa va aparéixer en escena per a executar el quart concert de Beethoven per a piano i orquestra. Grimaud és una pianista de gran intuició i intel.ligència a l’hora de triar els seus programes. Aquest quart concert és una de les seues peces de repertori.


Luisi és un director de presència elegant i de gestos ferms, amb una passió contagiosa que arribà a l’orquestra i al públic. Va demostrar en el concert per a piano estar atent a la solista , malgrat això els va costar trobar un so i una direcció comú. El primer movimient va tenir desajustos en els volums, i el so del piano no arribava amb la subtitlesa que Grimaud volia dedicar-li. Tot va anar millor a partir de la recerca dels pianíssims de la pianista francesa en el segon moviment per a arribar a un Rondó vivace brillant però en alguns moments la gestualitat de la solista era brusca i precipitada. La interpretació va ser correcta però no va sorgir l’excelència esperada per la qualitat dels solistes.


La segona part del concert, amb la magnètica quinta simfonia de Tchaikovsky, va suposar un bot qualitatiu. Luisi, gaudint en una peça puramente simfònica, va anar creant un monument simfònic. Amb tot el seu cos demanava de cada secció de l’orquestra suïssa una implicació que es va traduïr en una energía que quasi es veía entre les cadires dels músics i que va seduïr al públic.


Per una banda i com a excepcional director d’òpera ens va permetre escoltar la respiració dels moments de solo com per example de l'oboe dins del discurs musical com un tot orgànic.

Per una altra banda va construïr una simfonia amb un gran sentit teatral. Tal vegada

va mancar una major imprompta russa en la visió interpretativa del director italià malgrat això, l’execució va obtindre un gran lirisme i profunditat. Va destacar un gran nombre de idees musicals, de textures i, a la fi, va transmetre una gran emoció.


Sense cap dubte la quinta de Tchaikovsky de Fabio Luisi i la Philarmonia de Zurich va suposar un dels cims de la temporada del ADDA, en aquesta gran aposta que l’auditori d’Alacant està fent pel gran repertori simfònic.


Entrades destacades
Entrades recents
Arxiu
Segueix-nos
  • Black Facebook Icon
  • Black Twitter Icon
  • Black YouTube Icon
  • Grey Facebook Icon
  • Grey YouTube Icon