¿QUÈ ÉS UNA SCHUBERTIADA? AQUELLES REUNIONS ON AL VOLTANT D'UN PIANO I AMB SCHUBERT D'AMFITR

Schubertíada de Vilabertran, vint-i-cinc anys.

“Una immensa minoria”

Arribem emocionats a la nostra primera Schubertíada. Parlar de la Schubertíada de Vilabertran és parlar de veus i música, de qualitat. Al voltant del lied, la música de cambra i els recitals instrumentals, amb Schubert com a inspirador, aquest festival empordanés i universal, celebra els seus primers vint-i-cinc anys de vida.

Villanueva & Dumont

Les schubertíades eren aquelles reunions domèstiques promogudes pel genial compositor de qui prenen el nom , al voltant d’ un piano , on els artistes del moment presentaven les seues creacions. Allà on amb Gretchen am spinnrade , primer lied de Schubert dels més de sis cents que va composar, s’ inaugurava el gènere del lied romàntic. La recerca de la bellesa era la fi principal. Seguint aquesta idea, el immens Jordi Roch va fundar les schubertíades de Vilabertran.

L’entorn no pot ser més idoni, el públic fidel es retroba en un extraordinari conjunt monumental, construït al voltant d’un claustre central del segle XII, i amb la Canònica de Santa Maria de Vilabertran, l’esglèsia romànica d’origen medieval millor conservada de Catalunya. És allí on des del 1993 , amb el concert inaugural de Brigitte Fassbaender i Wolfram Rieger, s’han pogut sentir les més emblemàtiques veus i pianistes de la cançó poètica, s’han programat tots els quartets de Schubert. Parlem d’una llarga llista de músics fidels, Mathias Goerne ha estat divuit vegades, Wolfram Rieger, Sarah Connolly, Jonas Kauffmann, Cristoph Prégardien, Juliane Banse, Leonskaja, Katia Buniatishvili. El Quartet Casals ha estat dotze vegades al festival i enguany, com a primícia mundial, ens oferiren la integral del quartets per a cordes de Beethoven.

Quartet Casals

Jordi Roch va tindre l’amabilitat de concedir-nos el seu temps per parlar de la Schubertíada.

Jordi Roch és un metge que porta des dels anys cinquanta organitzant festivals, va ser president de les Joventuts musicals i des de fa vint-i-cinc anys director artístic de la Schubertíada.

CVF: Lo primer, enhorabona per aquestos vint-i-cinc anys de Schubertíades. Per què Schubert?

JR: Jo ja de petit escoltava a casa meva a la meva germana cantar cançons de Schubert. Després vaig conèixer les schubertíades a la resta d’ Europa, i vam convertir un festival de l’Empordà que no acabava de funcionar en aquesta idea de Schubertíada. Jo sempre dic que, en aquest projecte, treballem per a la "immensa minoria". Però fixeu-se què minoria , un públic fidel que any rere any repeteix i acudeix a la gran majoria de concerts. I uns artistes a qui hem confiat grans programes quan encara no eren coneguts i que s’ha fidelitzat al festival. Enguany , que celebrem els vint-i-cinc anys hem tingut que dir que no a molts artistes internacionals que volien vindre a participar. Això ho hem aconseguit amb molt esforç, distinguint a la schubertíada amb una personalitat pròpia i amb una programació coherent.

CVF: Què els diria a la gent que vol acostar-se al lied i no s’ha animat encara?

JR: Lied vol dir cançó en alemany. És una cançó poètica. El lied és allò que ix d’unir dues coses molt potents que són la poesia i la música. És com una tercera dimensió. Esencialment és la conjunció de les arts. L’art és una manera de parlar als homens, allò que ens sublima.

Aquest any el dia inaugural de la Schubertíada vam tindre l’esglai dels atentats a Barcelona i Cambrils. Hi havia dubtes de cancelar el concert, però curiosament, el programa de lieds de Schubert eren sobre l’amor i la mort. Malgrat el dol vam decidir mantenir el concert convençuts que la música ens donaria consol. L’art ens serveix per sublimar-nos davant les situacions difícils.

Connolly & Martineau

CVF: Poesia o música. Veu i piano. Hi ha lloc per a eixa separació en el lied?

JR: Especialment la bona conjunció del pianista i el cantant és el que fa que el lied tinga sentit. El pianista no és un simple acompanyant. El pianista de lied deu conéixer igual que el cantant el text de la cançó. És molt difícil, i ací en la Schubertíada ho cuidem. La poesia és molt potent, però Schubert volia que els seus acompanyaments de piano tingueren eixa mateixa capacitat de dir coses. Jo els dic als meus col.legues metges que en els acompanyaments de Schubert al piano es descriuen millor els símptomes de l’ansietat i depressió que en els manuals de psiquiatria.

CVF: Parlem doncs d’un pianista, dels millors acompanyants que ha hagut en Espanya, Miguel Zanetti.

JR: A Zanetti, li vaig escoltar la millor Bella Molinera de Schubert que recorde, amb Anton Dermota, en una reunió d’amics. Era un gran pianista acompanyant i sempre mereix un record.

CVF: A la Schubertíada de Vilabertran venen artistes internacionals consagrats, com s’ho fa?

JR:Sempre m’agrada recordar a la Juliane Banse, perquè jo aquesta Schubertíada la vaig crear per a ella. Després de sentir-la en un recital li vaig dir: jo crearé una schubertíada per a tu.

Jo tinc ara molta gent que s’enfada perquè encara no ha cantat a Vilabertran. Hem portat a molta gent que encara no era coneguda, el Mathias Goerne, que ja ha vingut divuit vegades, després del recital a Vilabertran va agafar un vol per a anar a Salzburg a cantar. A Kaufmann jo el vaig dur al 2002 quan encara no era conegut.

El Quartet Casals va venir quan tots ells eren molts joves i ja fa dotze anys que venen. Enguany hem acordat fer la integral de quartets de cordes de Beethoven, és un monument de la cultura occidental, un repte que el Casals no havia tocat mai. No sabiem com anava a reaccionar el públic però ha sigut un èxit.

El treball dificil ja l’hem fet. La proximitat amb el públic també els agrada molt als artistes, moltes vegades els propis músics venen a escoltar a companys. A la canònica caben tres centes persones, és un lloc íntim on els músics es senten molt prop de la gent.

CVF: Vosté que ha estat de president a les joventuts musicals, com veu les noves generacions?

JR: Parlant una vegada amb la pianista Leonskaja, jo li dia que els joves d’ avui eren extraordinaris i que estudiaven molt. Ella em va dir: els joves sempre han estudiat però el que passa és que avui hi ha millors mestres. Mestres com per exemple a Barcelona, Francisco Poyato que s’ha estat especialitzat en Viena en lied, és un gran mestre. Quan nosaltres vam començar era difícil trobar joves que estigueren interessats en el lied i que tingueren qualitat. Això ara està canviant i hi ha una generació de joves rigurosos que es preparen i són constants en la seua carrera.

Amb l’associació Franz Schubert organitzem el curs de lied amb Wolfram Rieger del que surt una gent jove estupenda.

CVF: Com serà el futur a la Schubertíada?

JR: Jo estic content perquè note més interés per part del públic. Així que aprofondirem i farem créixer el festival. Un dels projectes és fer una reunió de les schubertíades del món, hi ha una molt interessant en Boston, a Viena a Lichtental que era l’esglèsia on Schubert tocava, a Heildeberg…

Per despedir-nos el Doctor Roch ens recomana un lied, Der Lindenbaum del Winterreise de Schubert.

Gaudiu-lo.

Entrades destacades
Entrades recents
Arxiu
Segueix-nos
  • Black Facebook Icon
  • Black Twitter Icon
  • Black YouTube Icon
  • Grey Facebook Icon
  • Grey YouTube Icon