"FINS A QUIN PUNT CAL ENTENDRE L'ART? HUI EN DIA ACUDIM ALS CONCERTS A VIURE EXPERIÈNCIES,
A la música moderna, sobre tot quan ens menegem al terreny del Pop i el Rock, estem molt acostumats a utilitzar i sentir el terme "Cover". Gastem aquesta paraula anglesa per referir-nos al que seria una versió, una reinterpretació feta per un grup a partir d'una composició d'un altre artista.
Doncs pres de manera literal, el concert de Nou Ensemble era en tota regla un concert de "Covers", cosa sorprenent a primera vista considerant que aquest és un grup de música contemporània molt avantguardista i que en absolut esperaríem que d'alguna manera repetira coses ja plantejades per un altre artista. I és que no ho va fer. Perquè Nou Ensemble ens va propossar un repertori en el que s'innova fins i tot en el significat i l'aplicació del que és una versió. Jose Pablo Polo, guitarra del conjunt ens conta que en Nou Ensemble "sempre ens agrada molt jugar amb les falses relacions" En tots els seus repertoris hi ha un element que fa de nexe d'unió de tots els temes interpretats. encara que aquest element no ha d'estar present necessàriament de manera literal. "En un dels nostres projectes l'element de nexe era la veu però la veu mai estava realment".
En el programa que oferiren ahir el nexe d'unió era precissament el concepte de Cover. "Tots tenim una idea al nostre imaginari del que és una versió però ací ho presentem des d'un prisma diferent. Per exemple en l'obra d'Alberto Bernal sobre Billie Holiday en la que s'inclouen elements visuals i amb els instruments es van recreant els fonemes de la veu o l'obra de Carolyn Cheng en la qual només amb els gestos de la cara fem la traducció visual del que seria la peça".
Aquest és el tercer projecte que ha posat en marxa Nou Ensemble, seguint sempre la seua línia de buscar composicions i obres que van més enllà i reinterpreten algun concepte. "Partim sempre d'algun concepte, de la idea de revisar la música d'alguna forma, però buscant sempre un prisma molt diferent i que les obres no es pareguen. En aquest cas hem buscat compositors com German Alonso o Alberto Bernal als que els agrada molt treballar amb obra ja escrita i deconstruir-la i resignificar-la".
Nou Ensemble es van conéixer a Mallorca a l'Encontre Internacional de Compositors, festival de Música Contemporània que té el títol de ser el segon en longevitat després de l'Ensems, fa ara 6 anys. Polo confesa que tenia moltes ganes de vindre a tocar a l'Ensems ja que és un festival que sempre havia conegut però mai havia tingut l'oportunitat de formar part d'ell.´Ens remarcà la seua satisfacció al comprobar l'evolució del festival Ensems en els últims anys. "S'està obrint molt a altres propostes, cada volta és més plural, han inclòs tota una part d'Art Sonor i músiques experimentals. "
"La música contemporània és tan immensa que crec que ha d'haver públic per a tot i que el públic puga conéixer tot el que s'està fent hui en dia i amb criteri decidir el que els agrada"
Per impulsar més la música contemporània, el treball que queda per realitzar, segons Polo, és crear més llaços amb el públic ja que pareix que a voltes el públic se'n va dels concerts amb la sensació de no haver entés res, encara que, també d'acord amb Polo, "fins a quin punt és necessari entendre l'art i no simplement gaudir i assimilar el que sentim?". Per crear aquest nexe, Polo propossa que als festivals, a més a més dels concerts, s'haurien d'incloure activitats paral·leles que creen un context. "Pot ser que igualment que al final del concert el públic se'n vaja i no li haja agradat. Però almenys que tinga clar el que nosaltres hem tractat de contar-li: hem vingut a parlar del concepte de versió, el concepte d'arranjament, el concepte de reescritura " "L'educació ha de vindre principalment de les institucionas i dels festivals fent que tot siga més plural, que l'oferta siga més global des del punt de vista del que s'ofereix, no només de concerts, també d'activitats complementàries. També és molt interessant relacionar la música amb altres temes"
Reflexionant més sobre el tema de la vinculació amb el públic, "hui en dia les persones acudim als concerts a viure experiències, més q a escoltar un concert d'un estil o un altre. L'escolta, en el mon híper estimulat en el qual vivim, és un element més, i els estímuls visuals tenen molta importància". Per això cal considerar questions com l'espai on es fan els concerts, que en alguns casos poden contribuïr a crear determinades atmósferes i a arrodonir l'experiència viscuda per l'espectador. "Sense que jo ho considere estrictament necessari, ja que l'obra s'ha de poder defendre per sí mateixa i crec que si has d'estar més temps explicant l'obra que gaudint-la és molt mala senyal" és molt positiu crear experiències completes que ajuden a entendre i a que el públic es senta unit i vinculat amb el que passa a l'escenari.
Per acabar, Polo ens remarcà també l'importància de la innovació. "Tot ha d'estar més viu, que passen coses, que arribes al concert i per exemple no et donen programa de mà. El públic entraria sense saber el que va a escoltar ni res. És una idea tonta però només amb això ja estimules la percepció i provoques una actitud diferent i expectant en l'espectador". En definitiva és un treball conjunt de totes les parts implicades: "els compositors amb la seua obra, els intèrprets que la defensem i els programadors i les institucions que permeten l'introducció d'elements innovadors als concerts i d'un context que va més enllà del concert en sí mateix".
